Mitjançant l'anàlisi de les campanyes periodístiques que s'enceten a partir de 1910 als diferents periòdics de Mallorca -especialment aquelles polèmiques que es nuclearitzen al voltant del setmanari "Sóller"- Francesc Lladó ens introdueix dins els entrebancs que amb què es trobaven diversos erudits, com ara Miquel Ferrà i la Lliga dels Amics de l'Art, a l'hora de publicar articles en català. També ens endinsa dins les lluites internes de la jerarquia eclesiàstica al voltant de l'art i la llengua, en la utilització del progrés econòmic com excusa dels governants per aprofitar-se de la situació política i cultura, la defecció dels sectors socials mallorquins més poderosos davant el catalanisme, en l'hegemonia del caciquisme...
En definitiva el lector té en les mans un llibre necessari per aclarir conceptes, oferir alternatives i allunyar polèmiques estèrils sobre temes com la unitat de la llengua o la bondat del progrés, que malgrat el temps transcorregut i lluny d'haver-se tancat definitivament, continuen estant presents en l'actualitat i forment part del subconscient col·lectiu de la societat illenca.